FAQ

La hipoteca d’un habitatge, és un contracte que normalment es subscriu entre la parella i una Entitat bancària. En cas de divorci, el contracte entre vosaltres i aquesta Entitat no es modifica, per la qual cosa, seguireu vinculats al pagament de la hipoteca malgrat que no hi visqueu.  Si el lloguéssiu passaria el mateix, seguiríeu tenint la mateixa obligació de pagar mensualment els rebuts de la hipoteca. 

De vegades, és impossible assumir econòmicament una part de la hipoteca i un lloguer o una nova hipoteca. En aquests casos, el millor és arribar a acords que permetin que ambdós progenitors puguin assegurar un habitatge idoni als fills. Es pot compartir també el pagament del nou lloguer, o qui es queda, si és possible, pot assumir tot el cost de la hipoteca.  Hi ha moltes fórmules, a Holanda un gabinet d’arquitectura ha fet una proposta de casa modular per a parelles, que en cas de divorci es pot convertir en dues cases. Cal ser creatiu!

Recordeu però que qualsevol acord que prengueu en relació a la hipoteca, perquè tingui efectes en relació a l’Entitat bancària, ha de comptar amb el seu consentiment.

Hola, estic separada i amb dues criatures en règim de custòdia compartida. La relació que mantenim el seu pare i jo no ens permet arribar a acords en quasi res. L’escola on van les nostres filles ens entrega les notes i els avisos per duplicat, ens convoca separadament i ens reunim amb la tutora també per duplicat. Una de les filles l’he portat a un metge que li ha trobat intolerància als làctics, i desaconsellant alguns aliments més; i jo he presentat un paper signat per ell, a l’escola, perquè li adaptin el menú exloent-ne alguns aliments. El seu pare la porta a un altre metge, més convencional, que no dóna suport a aquesta visió, i ha presentat un altre paper a l’escola, afirmant que la nena no té cap problema d’alimentació i que cal que mengi de tot. 

Evidentment, són dos opinions mèdiques signades i de sentit contrari, i això ha afectat també alguna altra situació de les filles. Al marge de la sorpresa i la confusió que això provoca a l’escola, m’agradaria saber si legalment hi ha alguna cosa que puguem fer per facilitar les coses, i no funcionar de manera tan contradictòria, si tots dos tenim el mateix pes i autoritat però sembla impossible que arribem a cap acord.

 

gràcies

 

Et trobes davant del que se n’anomena una controvèrsia en l’exercici de la potestat. No és un cas aïllat ni poc habitual. Els progenitors, de vegades no comparteixen els mateixos criteris en tot, i és clar, aquesta discrepància pot convertir-se en un atzucat. Això pot passar quan estem en parella, però el més habitual és que passi un cop la parella ha trencat.

En el teu cas, caldrà buscar un acord entre vosaltres, com sempre us recomanaria una mediació. És important també, intentar consensuar i  buscar un/a especialista en la dolència de la teva filla, que pugui donar un diagnòstic el més indubtable possible. Amb això, en molts casos acaba imposant-se el sentit comú.

Si això no és possible, pots optar perquè un Jutjat decideixi com resoldre el problema. Hauràs de demanar la intervenció del Jutjat mitjançant un procediments específic per a resoldre controvèrsies de la potestat parental. Són processos senzills i força ràpids –dins del que avui per avui és la rapidesa de l’administració de justícia- El Jutge escolta als dos progenitors i les seves postures i decideix sobre el tema en qüestió, també pot decidir deixar que només un dels progenitors decideixi sobre l’assumpte sense necessitar el consentiment de l’altre.

Hola soc una mare de dos nens, Manel i Pau de 5 i 8 anys respectivament. Estic casada amb una altra dona, que és la mare dels meus fills, ja que els va adoptar. Ens estem plantejant el divorci però no sabem encara què pot passar amb els nens, podem pactar una custòdia compartida, quina és la situació per a un matrimoni homoparental?

Et trobes davant del que se n’anomena una controvèrsia en l’exercici de la potestat. No és un cas aïllat ni poc habitual. Els progenitors, de vegades no comparteixen els mateixos criteris en tot, i és clar, aquesta discrepància pot convertir-se en un atzucat. Això pot passar quan estem en parella, però el més habitual és que passi un cop la parella ha trencat.

En el teu cas, caldrà buscar un acord entre vosaltres, com sempre us recomanaria una mediació. És important també, intentar consensuar i  buscar un/a especialista en la dolència de la teva filla, que pugui donar un diagnòstic el més indubtable possible. Amb això, en molts casos acaba imposant-se el sentit comú.

Si això no és possible, pots optar perquè un Jutjat decideixi com resoldre el problema. Hauràs de demanar la intervenció del Jutjat mitjançant un procediments específic per a resoldre controvèrsies de la potestat parental. Són processos senzills i força ràpids –dins del que avui per avui és la rapidesa de l’administració de justícia- El Jutge escolta als dos progenitors i les seves postures i decideix sobre el tema en qüestió, també pot decidir deixar que només un dels progenitors decideixi sobre l’assumpte sense necessitar el consentiment de l’altre.

Anem de vacances per Andalusia i llogarem un cotxe, quines són les mesures de seguretat pels nostres fills, el petit té 5 anys i el gran 15.

 

Què bé, vacances! Quan anem de vacances sempre relaxem una mica més les normes amb la canalla. Amb la segureta als vehicles, millor no fer-ho, com a pares i mares no només és la responsabilitat personal que sentim i tenim sobre la vida dels nostres fills i filles sinó que legalment es pot considerar una negligència el no seguir les normes de seguretat en relació als nens i nenes als vehicles, inclús quan ells no volen seguir-les i es treuen una i una altra vegada el cinturó de seguretat!

 

Sigui el cotxe propi, un de llogat o de compartit, hem de portar les els dispositius corresponents per a l’edat i condicions dels nostres fills.

Així, al seient de davant, millor que només hi vagin si ja tenen 12 anys. Poden anar-hi, si teniu un dispositiu homologat (la cadireta a l’inrevés pot ser-ho, confirmeu-ho) o si la seva alçada és de 135 cm. o més, en aquest cas heu d’estar segurs que compliu amb les normes sobre el cinturó de seguretat, i que el pot portar amb les mateixes garanties que un adult. Jo per si de cas, recomano que fins els 12 anys no seguin als seients del davant.

Als seients posteriors, si l’alçada és menor a 135cm, han de portar un dispositiu homologat i adaptat a la seva talla i pes. Els dispositius poden ser fins el 9 mesos (10kg), un cabàs o portabebés, fins als 18 mesos (13kg) els portabebés, fins els 6 anys, la cadireta, i dels 6 als 12 anys la cadireta elevador o coixí elevador. Tots aquests dispositius porten instruccions de com ancorar-los al vehicle, seguiu-les, tot i que de vegades, és ben complicat, val la pena.