Custòdia compartida (I)
per Montserrat Tur i Eduard Tàpias
Amb un, amb l’altre… o amb tots dos. La custòdia compartida és un compromís per mantenir la cura i l’atenció als fills i filles d’una parella que se separa.
Quan una parella es trenca, un dels debats més importants que cal abordar és el repartiment del temps dels fills i filles entre els progenitors. Sí: sona fred. Però si hem de viure separats, necessàriament hem d’organitzar aquesta nova convivència. La vida familiar, no podem oblidar-ho, té una part molt important de gestió dels temps de les persones, dels pares, mares, fills i filles i, per tant, en una separació o un divorci, aquest element és un dels més substancials. Hi entren en joc elements tant diversos com la feina, les possibilitats econò miques, les edats dels fills, les noves parelles i, per què no dir-ho, les emocions. Sí: les emocions juguen fortament en aquestes decisions, perquè en un moment força complicat emocionalment, hem de posar en solfa la nostra capacitat de ser ra-cionals i de pensar primer en el benestar dels nostres fills i filles abans que en allò que nosaltres volem o necessitem. Com podem imaginar, això no és gens fàcil.
Determinar quin és el model de repartiment del temps de guarda que serà millor per al benestar dels nostres fills i filles és la guia per saber com fer-lo de forma idònia. Durant un cert temps, es va parlar abastament sobre la custòdia compartida com un nou sistema de «repartiment per meitats» del temps dels fills entre els progenitors. Això, però, ha anat perdent virtualitati, més enllà de la custòdia compartida o la custòdia pera un dels dos progenitors, hi ha el repte real de trobar la millor manera possible perquè la família continuï tenint una relació fluïda entre tots els seus membres, d’acord amb les possibilitats i les necessitats de cadascú. És cert que la llei i els tribunals han anat decantant-se per considerar que la custòdia compartida, entesa com l’as sumpció de responsabilitats i drets a parts iguals entre els progenitors, és el millor sistema d’organització de la vida familiar una vegada la parella viu se parada; però amb el temps, s’han anat introduint criteris (que recull molt bé el Codi Civil de Catalunya, en l’article 233-11) que permeten avaluar cada cas en concret.
Un vestit a mida
Des de l’Equip Entendre’ns* no creiem que la custòdia com – partida sigui ni bona ni dolenta. Cal, en tot cas, conèixer i valorar cada família en particular, per determinar quin és el millor sistema per a ella, fins al punt que ens agrada més parlar d’un «vestit a mida», d’una proposta singular i única per a cada cas, que permeti a la família gaudir de la millor fórmula possible. Bàsicament, treballem amb tres models de custòdia: repartiment de la custòdia per dies, per setmanes o per quinzenes. En el cas de la custòdia per dies, repartim la setmana de dilluns a dijous, i els caps de setmana de manera alterna, amb la reco – manació que sempre siguin els mateixos dies per a cadascú (per exemple, dilluns i dimarts amb el pare, i dimecres i dijous amb la mare). Per als nens i nenes més petits, això suposa l’establiment d’una rutina vinculada a les seves activitats, i evita la sensació de «no saber amb qui me’n vaig avui». Per això, considerem que aquesta modalitat és desitjable per a les famílies amb infants petits. Si ho fem per setmanes (cada setmana amb un progenitor), cal pactar el dia per a l’intercanvi. El sistema de quinzenes, en canvi, només el recomanem en cas que els fills i filles ja siguin tots de més de 14 anys i puguin tenir una relació fluida i fàcil amb cada progenitor. En qualsevol dels casos, si els fills són nadons o infants molt petits, és molt important anar fent els canvis evolutivament, ampliant o canviant el règim a poc a poc, almenys fins que la criatura tingi un mínim d’un any, i si és possible, més enllà. Continuarà…
