Els conflictes de parella són la cosa més habitual del món, però alhora tot sovint generen molt malestar. La creença que els conflictes són negatius, i la manca d’habilitats per gestionar-los, són factors que els poden fer créixer i, tal com diu l’autora, fer que «prenguin les regnes de la nostra vida».
No veiem les coses com són, sinó com som.
Jiddu Krishnamurti
Afortunadament totes les parelles tenen conflictes, perquè els conflictes formen part de la vida i són necessaris per anar evolucionant. No se m’acut res de tan poc enriquidor que una parella que no discrepa mai sobre res ni amb relació a res. Els conflictes comporten una confrontació entre diferents maneres d’entendre el món i ens donen distintes perspectives sobre una situació; això ens ajuda a ampliar la nostra visió i a entendre més globalment qualsevol circumstància. Durant el transcurs de la nostra vida, si no haguéssim acceptat visions de la realitat discrepants de la nostra, encara tindríem les mateixes idees que quan érem infants. El conflicte és, sens dubte, una oportunitat d’aprenentatge i de creixement.
Malgrat això, ningú vol tenir conflictes perquè els gestionem d’una manera pèssima i molt confrontativa. Davant d’una discrepància cadascú defensa la seva raó i vol guanyar. No sabem ser emocionalment sans en la divergència i no sabem com gestionar la discrepància i la diferència d’opinions. Els conflictes no són un problema; el que és un problema és gestionar-los malament. Un conflicte no és ni bo ni dolent en si mateix. El que és transcendent és quin procés fem servir per gestionar-lo, i de quina manera afrontem la divergència.
ANALFABETISME EMOCIONAL
Quan apareix un conflicte amb certa entitat ens salten totes les alarmes; la idea que ens envaeix és que d’aquesta situació no en sortirà res de bo. El nostre analfabetisme emocional ens complica les coses, i davant d’un conflicte ens espantem, ens enfadem, cridem i diem coses que després no voldríem haver dit. Ens escorem com un vaixell cap a un costat i no sabem com recuperar l’equilibri. El conflicte, si no s’afronta bé, comença a fer el seu camí, i arriba un moment en què un «Bon dia» pot ser respost amb un «Doncs mira que tu!». D’aquesta manera el conflicte pren les regnes de la nostra vida i ens trobem com si muntéssim un cavall desbocat que no podem controlar. Els conflictes mal portats en parella poden tenir un cost molt elevat. La convivència es fa molt feixuga, podem tenir discussions constants, o viure una relació de grans i freds silencis. Això provoca un impacte negatiu en tot el sistema familiar i és molt perjudicial, especialment per als fills i filles. Aquestes relacions o bé acaben en ruptura o són insuportables de viure. No hi ha una fórmula màgica per gestionar o resoldre conflictes, però sí que és bàsic no deixar que es facin grans, no deixar que s’instal·lin en la relació. Un dels consells més bàsics que donaria com a conflictòloga és que trobeu temps i espai per dialogar sobre el que està passant i com us està fent sentir. La manca de comunicació és una manera d’amplificar qualsevol petit problema. Heu de saber escoltar amb el cor disposat, amb atenció i afecte, i expressar el que sentiu sense por al judici de l’altra persona. Quan sorgeixen les discussions, en aquell moment val més deixar-les passar, deixar que es refredin. Emocionalment en calent és molt difícil de resoldre res. Segurament sorgiran retrets o frases fora de lloc que no ens ajudaran gaire. Les trencadisses que es fan a les discussions després són difícils de recompondre. Si esperem que passi la ràbia, el disgust, simplement unes hores o uns dies, després en podrem parlar amb més calma. Evidentment, només parlant no se solucionen tots els problemes, però és el primer pas i el més important per poder aprendre a discutir en parella.
Article publicat per: Montserrat Tur a “Mirades”
