La idea que forma part del nostre imaginari col·lectiu sosté que quan una parella trenca esclata una petita guerra. En aquesta guerra hi ha d’haver batalles, una de les parts guanyarà i l’altra perdrà. Si sentim a parlar d’una ruptura traumàtica, amb denúncies i problemes, constatem allò que crèiem. Si trobem una parella separada que no està en conflicte, és una excepció. Tots els camins ens porten a continuar creient allò que hem sentit a dir des de sempre: una ruptura de parella és un desastre!
Una ruptura de parella és un procés en el qual es barregen molts elements: persones, emocions, idees preconcebudes… Es pot perdre el seny pel camí massa fàcilment. Som una societat amb un alt grau d’analfabetisme emocional, que per al cas d’una separació és tolerat. Tot i amb això, gran part de la gent separada ho fa el millor que pot, i només necessita un acompanyament adequat, que l’allunyi de la idea de venjança i de conflicte inevitable.
Trencar bé amb la parella no és una tasca senzilla. Ni treu dolor ni fa desaparèixer les dificultats, però sí que evita més patiment i ajuda a poder mantenir una relació tranquil·la amb l’exparella posteriorment. Porto molts anys acompanyant persones en aquest camí, i no només crec que és factible fer-ho bé, sinó que estic convençuda que és
el millor. I com? Fent-ho amb amor. Amor, en les seves múltiples variables, autoestima,respecte, tolerància, generositat, amistat…
Gran part de la gent separada ho fa el millor que pot, i només necessita un acompanyament adequat, que l’allunyi de la idea de venjança i de conflicte inevitable.
CONDICIONS BÀSIQUES. Fer una ruptura amb amor té unes condicions bàsiques.
Regula les teves emocions o busca ajuda per fer-ho.
És un moment vital, molt confús, on les emocions pugen i baixen, i són molt canviants. Les més presents i expressades són la ràbia i la tristesa, però la por té un espai molt important. No t’hi deixis portar permetent el segrest emocional.
Responsabilitat.
Tens la responsabilitat de decidir com portar a terme la ruptura, fins i tot quan la teva parella et vol portar pel pitjor camí. Tens la responsabilitat de l’impacte que les teves decisions i accions tenen en les altres persones. No en facis responsables terceres persones. Si tens filles o fills, ets responsable del seu benestar i equilibri. N’ets responsable durant la ruptura i després també, per tant pren les decisions pensant en el seu futur.
Respecta la teva parella i les seves decisions.
És la persona amb qui has compartit la teva vida fins ara, no és l’enemic. T’ajudarà molt per sentir respecte per la teva parella i les seves decisions i accions, tot i que no t’agradin. T’ajudarà l’empatia cap a ella, imaginant-te com et sentiries o què pensaries tu si estiguessis a la seva pell.
Amor per a tu mateix o tu mateixa.
És un moment difícil però cal recordar quins són els nostres valors més íntims, i tenir-los presents durant tot el procés de ruptura.
Generositat.
Cal generositat per deixar anar qui s’estima, i per compartir allò que més s’estima. Davant d’una
situació complexa i dolorosa com una ruptura, la generositat permet perdonar i perdonar-se. Tothom es pot equivocar i no fer les coses bé. La generositat és una forma preciosa d’amor. No és compartir allò que et sobra, és compartir allò que tens i et fa falta.
Posa en valor la vida, en el seu conjunt.
Has compartit amb teva parella moments de felicitat, has crescut al seu costat, has patit i gaudit… Tots els moments viscuts amb aquesta persona seguiran formant part de la teva vida. Menystenir tot el passat no té sentit i és una pèrdua considerable. La vida no s’acaba per una ruptura.
MONTSERRAT TUR és advocada, mediadora familiar i coach certificada UB